La 20a edició de Xàbia Folk serà la culminació de 20 anys de programacions especials i meditades. Xàbia Folk naix en maig del 2002 amb la voluntat de donar veu a unes propostes artístiques que no paraven de multiplicar-se dins el panorama de les músiques ètniques, populars, tradicionals, folk… Durant els anys 90 s’havia produït una revalorització dels estils amb denominació d’origen: la jota, la seguidilla, el cant de batre i el cant d’estil, el ball pla i la corranda, el fandango i les parrandes, la giga i les cercaviles, el romancer i les cançons de ronda… com ja passava en la resta de països europeus amb els reels, les tarantel·les, les escotisses, els rondeus, les monferrines… I a tot això s’havia sumat el ball folk sense perdre de vista el ball tradicional que mai no ha deixat d’aportar la seua senya d’identitat.
Xàbia Folk, des dels seus inicis, ha tingut vocació de festival internacional, dins de les possibilitats econòmiques més realistes, però sense deixar a una part les bandes i artistes de la terra, les noves aportacions i sobretot les propostes artístiques dirigides per dones. Es pot dir que això últim va ser en part conseqüència de la coincidència de la regidoria d’Igualtat en la regidoria de Cultura, però també de l’enorme potencial femení que hi ha en el folk valencià i europeu en general. Enguany, com de costum, es poden visitar en el web xabiafolk.com els continguts d’una gran part de les edicions anteriors per a recordar quines eren i d’on venien les formacions que ens han visitat.
Així que arribem a la vintena edició (que hauria estat la vint-i-unena, si no fora per la pandèmia) amb la voluntat de consolidar una trajectòria que ens done el prestigi que la marca Xàbia Folk es mereix. Cada concert serà tan especial com un altre per a nosaltres i esperem que per a tothom, des del concert inaugural amb Eixa, la banda en constant experimentació dirigida per la valenciana Isabel Latorre (divendres, 22 d’abril), fins al concert de clausura a l’ermita de Santa Llúcia (diumenge, 15 de maig) amb Betzuca, el tàndem de les corredores de fons Carol Duran (violí) i Núria Lozano (acordió). Pel mig (divendres, 13 de maig) tindrem la banda superba i multiètnica (gallega, irlandesa, basca…) de Carlos Núñez, a la qual s’afegirà la colla de dolçaina i percussió més pionera, La Xafigà de Muro, i (dissabte, 14 de maig) el grup internacional de Gani Mirzo (Síria, Kurdistan, Algèria, Catalunya, Euskadi…) que ens oferirà el seu al·legat en solidaritat amb els refugiats de guerra i la seua crida per la pau, La ruta de la dignitat, una proposta malauradament d’una vigència plena i no desitjada.
S’hauran complit 20 anys de festival, però el desig és el de continuar parant l’orella a l’art que constantment ens aporten les músiques del món, de continuar reivindicant l’espai de les músiques d’arrel, de seguir fent camí en definitiva.